CAMINS AMB LLAMBORDES

 

Les llambordes  són unes peces allargades de pedra natural  molt resistent, com el basalt i el granit. Es poden col·locar sobre terra aplanada o sobre una llosa de morter. En el primer cas quan creix l'herba es veu entre les llambordes creant un efecte decoratiu i en el segon cas entre llambordes hi veiem morter, l'efecte que aconseguim és molt més auster.

Els romans i els cartaginesos ja les utilitzaven per a construir les grans vies dotant-les de rapidesa i resistència. Aquest tipus d'empedrat dels carrers i vies es va fer servir fins a finals del segle XIX.

 En els nostres dies hi ha ciutats i pobles, però, que tenen el centre històric pavimentat amb aquest material, conferint-li caràcter. Aquest és el cas de Caldes de Montbui, el poble que m’acull.

Les llambordes poden utilitzar-se per  fer camins o espais acotats en jardins,  públics com privats. Donen molt de joc i cal fer un especejament previ per tal de treure’ls-hi el màxim partit.

 És molt interessant jugar amb els colors i les textures tan del morter com de les llambordes i si el camí o l’espai  fa corbes és important que el sentit que els hi donem flueixi i no els vagi en contra.

L'espai que aconseguim té una durabilitat molt gran, res a veure amb travesses o altres materials orgànics i el manteniment és nul.

Si el que necessitem obtenir és un color molt fosc, com en aquest cas, utilitzarem les de basalt i, un cop posades els hi donarem una imprimació amb efecte mullat.

La volta catalana

Hi ha un element de construcció típicament català que va ser revoloucionari per la seva facilitat constructiva, lleugeresa, rapidesa amb la que es construeix i sobretot, per la seva gran resistència, que va travessar fronteres i que amb les restauracions que s'estan portant a terme a en aquests moments, torna a estar d'actualitat en els nostres interiors: la volta catalana.

Es tracta d'un sistema constructiu en que s'utilitzen tres materials, el guix, el morter i el maó pla. Es crea una primera capa amb maó fi o rajola i s'uneix amb guix. A continuació, s'afegeix una altra capa de maó fi o rajola, aquesta vegada unit amb morter de ciment, d'aquesta manera es crea una estructura lleugera i molt resistent amb un temps de construcció molt ràpid.

Actualment, les restauracions estan en alça i s'estan recuperant aquestes voltes tan característiques de les nostres construccions per combinar-les amb espais actuals i amb materials totalment moderns. En molts casos aquest element es trobava amagat darrere d'un fals sostre de canyís que al ser retirat deixa veure l'estructura de volta catalana.